Ningú no en parla en el pressupost. Però tots els coneixen quan ja és massa tard. Aquesta és la llista que tant de bo haguessis llegit abans de signar.
Cada any es prenen decisions estructurals que semblen correctes sobre paper i es converteixen en malsons en obra. L’error gairebé mai no està en el càlcul. Està en allò que ningú et va explicar abans d’escollir el sistema constructiu.
ERROR Nº 1 : Calcular el termini d’obra comptant només els dies de treball efectiu
Quan un promotor o cap d’obra elabora el cronograma, sol planificar els dies previstos per col·locar l’estructura i passar-hi pàgina. L’error és oblidar els temps en què l’obra no està preparada, no es pot treballar i, per tant, no avança . Aquest temps perdut no són només dies que s’acumulen: a més fan perdre el ritme de treball. La inèrcia que suposa reprendre l’activitat després de cada aturada redueix els dies efectius, de manera que acabem necessitant més jornades de les que hauríem previst si no hi haguessin interrupcions.
Determinats sistemes constructius exigeixen que, un cop executada l’estructura, no es pugui treballar en planta durant setmanes . Els forjats queden apuntalats. Els gremis d’instal·lacions, envans i acabats no poden entrar a treballar. El cronograma es dilata, el lloguer de grua i bastides es prolonga, i la penalització de lliurament comença a treure el cap.
Abans d’escollir el teu sistema estructural, pregunta’t: Com puc fer perquè l’estructura es pugui muntar sense interrupcions, quants dies pot entrar el següent gremi a treballar a l’estructura? Aquesta resposta val més que qualsevol preu de material per tona.
Els sistemes de muntatge en sec permeten que, quan una zona queda muntada, la resta d’oficis hi puguin accedir immediatament. Així doncs, el temps que l’estructura manté l’obra detinguda es redueix al mínim.
ERROR Nº2: Pressupostar l’estructura sense calcular els dies perduts entre activitats, fonamentació+estructura+resta de partides .
Avui més que mai, el temps és or . Cada dia d’obra suposa una despesa important en recursos i costos d’infraestructura, però, sobretot, el temps dedicat a l’estructura té una conseqüència directa i molt cara: marca el retard i el cost de totes les altres partides de l’obra.
En molts projectes, l’estructura no representa més del 20% del pressupost total. I, tanmateix, pot influir en bona part del cost de les altres partides, un cost que es reduiria notablement si l’estructura es plantegés amb el factor temps i la precisió com a prioritat.
La paradoxa és que sovint es tria el sistema estructural pel preu del material, sense tenir en compte l’estalvi o l’increment del temps i el cost de les altres partides.
El cost real d’una estructura no és el que pesa ni el que costa, sinó l’estalvi que genera en temps i diners . Un sistema estructural basat en el factor temps efectiu, ben aprofitat, redueix de manera molt significativa els costos de tota l’obra i abarateix cadascuna de les partides següents.
ERROR Nº3: Acceptar que la qualitat estructural depengui de la competència dels operaris a l’obra
En construcció, hi ha una variable que rarament apareix als contractes però que condiciona el resultat final: l’habilitat i la competència dels operaris que executen l’obra
Els sistemes que es construeixen enterament en obra, amb barreges, abocaments, encofrats i armadures muntades a peu de solar, introdueixen una variabilitat intrínseca difícil de controlar. El resultat depèn del clima d?aquell dia, del camió que va arribar tard, de l?experiència de l?oficial i de desenes de factors que no figuren en cap pla.
Els sistemes que es fabriquen íntegrament en fàbrica , en un procés industrialitzat i condicions controlades, amb maquinària de precisió i amb inspeccions de qualitat formalitzades, eliminen aquesta loteria. Quan el material arriba a obra, la qualitat ja està garantida. A l’obra només queda l’assemblatge.
La pregunta no és si el vostre proveïdor té bons operaris. La pregunta és: quina part del procés de qualitat passa a fàbrica, i quina part passa a l’obra? Com més passi a fàbrica, menys risc hi ha a l’obra.
ERROR Nº4: Triar una estructura que avui sobre el projecte funciona però que demà a la realitat el bloqueja
Una estructura no dura cinc anys. Dura cinquanta o més. I el que avui és una nau logística, d’aquí a deu anys pot necessitar canvis, obertures, mezanins, marquesines, etc. El que avui és un local de magatzem, pot necessitar convertir-se en un espai per a oficines, laboratoris o qui sap què.
L’error és triar sistemes estructurals inamovibles, que requereixen pilars cada pocs metres o murs de càrrega que fragmenten l’espai interior . Són solucions que resolen el problema d’avui, però condemnen les opcions del futur.
La construcció moderna demanda plantes lliures i flexibles . No només per estètica, sinó perquè l?ús dels edificis canvia. Un sistema que permet salvar grans llums amb perfils esvelts converteix qualsevol planta en un llenç en blanc que es pot redistribuir sense tocar l’estructura.
Quin diferencial té una estructura que permet ampliar, reforçar o modificar ledifici en el futur amb una intervenció mínima? Al món de l’acer, afegir un nivell, obrir un pas o reforçar una biga són operacions que un equip especialitzat pot fer sense enderrocar res.
ERROR Nº5: Contractar l’estructura sense preveure on passaran les instal·lacions
Aquest és, possiblement, l’error que més emprenya genera en obra. I també el més evitable.
La seqüència clàssica és aquesta: s’acaba l’estructura, arriba l’equip de climatització o lampisteria i descobreix que les bigues o els forjats bloquegen el traçat dels conductes. Algú ha de començar a picar, foradar o improvisar . El cap dobra discuteix amb els gremis, apareixen fissures o debilitaments no previstos, i ningú assumeix la responsabilitat.
La causa no és la mala fe de ningú. És la manca d‟un procés d‟enginyeria de detall previ al‟inici d‟obra. Si l’estructura no s’ha dibuixat en 3D amb les instal·lacions a dins, abans de fabricar res, la col·lisió és pràcticament inevitable.
Els sistemes constructius que obliguen a resoldre tota la geometria abans de fabricar , perquè al taller no es pot improvisar, són els que arriben a obra sense sorpreses. Les bigues poden sortir ja amb els passatubs i alvèols necessaris, perfectament calculats. Les instal·lacions passen netament a través de l’estructura, sense fregues ni modificacions.
Aquest és un bon exemple de com la “rigidesa” del procés de taller és, en realitat, un enorme avantatge: t’obliga a pensar-ho tot abans de construir. I això és exactament el que separa un projecte que acaba en un termini que genera discussions fins a l’últim dia.
En sistemes rígids, qualsevol modificació futura implica obres costoses, incertesa estructural i, en molts casos, la decisió de no fer-ho. L’edifici queda congelat.
El que tenen en comú aquests cinc errors
Cap d’ells no apareix al pressupost inicial. Tothom apareix després, quan el projecte ja està en marxa i canviar ja és molt complicat o impossible.
La bona notícia és que tots són evitables. La clau no és al proveïdor més barat ni al més conegut. Està a triar un sistema constructiu basat en el FACTOR TEMPS EFECTIU, que resolgui el problema abans que arribi a obra: que no paralitzi l’obra, que no llasti la fonamentació, que no depengui de l’atzar a l’exterior, que no condemni el futur de l’edifici i que no generi guerres entre gremis.
A Jansa Metal fa més de 40 anys que resolem exactament això. Si tens un projecte damunt la taula, explica’ns de què es tracta.
